La resiliència en els centres educatius
Aquest contingut es va publicar originalment a SOM Salut Mental 360º el dia 19/11/2026. Podeu veure l'original en aquest enllaç.
Quan observem un bosc des de lluny, el podem veure com a un tot, i alhora sabem que el formen un conjunt de molts arbres, tots únics i diferents. Alguns són més alts, d’altres més robustos, i alguns semblen més afectats per les inclemències del temps. Però qualsevol persona que estudiï els ecosistemes sap que les qualitats d'un arbre no depenen només de les seves característiques individuals. Depenen també de la riquesa del sòl, de l'aigua disponible, de la biodiversitat que l'envolta i de les complexes xarxes d'interdependència que connecten tots els organismes i elements que formen el bosc, entre altres aspectes.
El mateix passa amb la resiliència.
Durant molt de temps, la resiliència s'ha associat principalment a la capacitat individual d'afrontar l'adversitat. Avui, però, sabem que és un constructe molt més complex. Les persones construïm aquesta capacitat quan creixem en entorns que ofereixen suport i recursos, seguretat, oportunitats de participació i relacions significatives. En aquest sentit, la resiliència no és només una qualitat d’infants, adolescents o adultes; és també una característica dels contextos als quals pertanyen (Ungar, 2021).
Més que la suma d’individualitats
Un centre educatiu resilient no és simplement un centre on hi ha alumnat resilient, famílies presents o professionals especialment compromesos. És una comunitat que crea les condicions perquè cadascuna de les persones que en formen part pugui desenvolupar els seus recursos personals i disposar-ne de col·lectius (Morote et al., 2020).
Com en qualsevol ecosistema saludable, el valor no es troba només en els elements que el formen, sinó en les connexions que s'estableixen entre ells.
Les persones construïm la capacitat de resiliència quan creixem en entorns que ofereixen suport i recursos, seguretat, oportunitats de participació i relacions significatives.
Alguns dels aspectes que contribueixen a configurar un entorn que pot actuar com un factor protector important són:
- Les relacions entre alumnat i professorat
- La implicació de les famílies.
- Les oportunitats de participació.
- Els valors compartits.
- Les formes de lideratge.
- La gestió dels conflictes.
- La manera d'acompanyar les dificultats.
Així, la pregunta no és únicament com podem ajudar els infants i adolescents a ser més resilients, sinó també quin tipus de comunitat educativa estem construint perquè aquesta resiliència pugui esdevenir.
Acompanyar el creixement
Els centres educatius són espais protectors quan les persones se senten reconegudes, escoltades i valorades. No perquè desapareguin els conflictes o les dificultats, sinó perquè hi ha recursos col·lectius per afrontar-los. La resiliència no consisteix a evitar els reptes, sinó a generar les condicions per fer-los front (Morote et al., 2020).
Quan l'alumnat percep que pot demanar ajuda, quan una família forma part de la comunitat educativa o quan una docent sap que compta amb el suport dels companys, de l'organització i de la institució, s'estan construint les bases d'una cultura i clima resilient.
Les arrels d'un centre educatiu resilient
En els boscos, les arrels formen autèntiques xarxes subterrànies que permeten compartir recursos i afavorir l'adaptació. Als centres educatius, aquestes arrels es manifesten a través de cinc dimensions fonamentals:
- Les relacions positives.
- El sentit de pertinença.
- La inclusió.
- La participació activa.
- La sensibilització en salut mental (Morote et al., 2020).
Aquestes dimensions no funcionen de manera independent. Es reforcen mútuament i formen part d'un mateix sistema.
La pregunta no és únicament com podem ajudar els infants i adolescents a ser més resilients, sinó també quin tipus de comunitat educativa estem construint perquè aquesta resiliència pugui esdevenir.
Quan les relacions són positives, augmenta el sentiment de pertinença. Quan les persones se senten part de la comunitat, participen més activament. Quan la participació és real, la diversitat és més visible i valorada. Quan hi ha acceptació, augmenten les connexions i la unió. I quan la salut mental és reconeguda com una responsabilitat compartida, es construeixen entorns socials emocionalment més segurs.
Un sistema que no depèn només de les accions dels centres educatius i les persones que en formen part, sinó també de les institucions en les quals s’emmarquen. En aquest sentit, alguns dels elements que contribueixen a crear les condicions necessàries perquè les comunitats educatives puguin desenvolupar el seu potencial resilient són:
- Els recursos disponibles (econòmics, humans, etc.).
- Les polítiques socioeducatives i de salut.
- Les oportunitats de formació.
- El suport institucional.
El desenvolupament del bosc depèn de la qualitat de tot l'ecosistema.
Per on podem començar?
Promoure la resiliència escolar significa incorporar una mirada transversal de centre que impregni les relacions, les decisions i la cultura organitzativa. És detectar quines coses s’estan fent en aquesta direcció i quines accions es poden impulsar per dirigir-nos-hi, sempre vinculades amb la vida quotidiana del centre. Ens podem preguntar:
- De quina manera es dona veu a l'alumnat?
- Com s'acull la diversitat?
- Quins espais hi ha per cuidar el benestar emocional?
- Com es gestionen els conflictes?
- Quines oportunitats té cada persona per sentir-se part activa de la comunitat?
Educar també implica construir contextos que protegeixen i potencien el desenvolupament de les persones.
També cal reconèixer quina és la realitat del centre, que sempre podem fer millor les coses i que cal treballar per això. En definitiva, és entendre que educar també implica construir contextos que protegeixen i potencien el desenvolupament de les persones.
La resiliència escolar és un procés continu de construcció col·lectiva. Igual que passa amb els boscos, els centres educatius resilients no són els que eviten totes les tempestes, sinó aquells que desenvolupen i disposen de les condicions necessàries perquè, quan aquestes arribin, ningú hagi d'afrontar-les en solitari.
De moment, algunes preguntes que poden ajudar a reflexionar són:
- Les relacions es basen en la confiança, el respecte i el suport mutu?
- Les persones se senten valorades i que formen part?
- Hi ha oportunitats reals de participació per a alumnat, famílies i professionals?
- La diversitat és reconeguda com una fortalesa de la comunitat?
- S’atén i es parla de benestar emocional i salut mental amb naturalitat i sense estigma?