El pas a l'educació secundària: com acompanyar des de casa
Aquest contingut es va publicar originalment a SOM Salut Mental 360º el dia 18/8/2026. Podeu veure l'original en aquest enllaç.
En els últims cursos de primària, moltes famílies comencen a observar canvis en els seus fills i filles. Estan deixant enrere la infància i entrant en l’adolescència, i, al mateix temps, s’acosta un moment important: el pas a l’institut.
Aquest doble procés, vital i educatiu, que viuen les famílies i els adolescents els situa en un moment d’alta intensitat a causa de la gran variabilitat de canvis simultanis. Conèixer aquests canvis i disposar d’eines per acompanyar-los facilita el procés d’adaptació.
Què passa en aquest moment de canvi?
Construcció d’una nova identitat
- Les amistats passen a ser referents.
- Busca més autonomia i independència.
- Més interès per cercar novetats i l’exploració creativa.
- Les emocions es viuen amb més intensitat.
Inici de l’educació secundària
- Sovint passen de ser els grans de l’escola als petits
- Nous companys y companyes i noves relacions.
- La metodologia pedagògica requereix més autonomia i nous hàbits d’estudi: un nou horari, més assignatures, professorat diferent per a cada matèria i menys contacte amb el tutor o tutora.
Transformació del sistema familiar
- Adaptació a una nova etapa relacional.
- Necessitat de redefinir límits, rols i formes d’acompanyament.
Les famílies tenen un paper clau per acompanyar l’adaptació. És important observar i entendre aquest moment de canvis simultanis per estar presents des del coneixement, la connexió i la cura.
Com podem ajudar des de casa per afavorir una bona adaptació?
Abans que comenci el curs
1. Parlar del canvi
- Pregunta què saben i com se senten, des de la curiositat, sense jutjar.
- Escolta activament i valora expectatives, inquietuds i emocions.
- Ofereix disponibilitat per poder parlar quan tinguin dubtes, preocupacions o curiositat sobre la nova etapa: «Si tens qualsevol dubte o cosa que em vulguis comentar, aquí estic».
2. Evitar missatges negatius. Missatges com «Hauràs de fer molts deures, més et val començar a estudiar des del primer dia» poden generar ansietat.
3. Conèixer el centre, si és possible. Ajuda a reduir la incertesa.
4. Implicar-los en la preparació de materials i en l’organització. Dona seguretat.
5. Pactar rutines i acords de convivència: estudi, son, sortides, pantalles, col·laboració en les tasques de la llar, etc. Els límits clars ofereixen camí i estabilitat.
Abans que comenci el curs, podem parlar amb els nostres fills i filles sobre les preocupacions o els dubtes que tinguin sobre aquesta nova etapa.
Durant el curs
1. Crear un espai segur i oferir disponibilitat.
- Dedica temps a escoltar sense jutjar.
- Mostra suport, disponibilitat emocional i interès pel seu dia a dia.
- Fer una pregunta concreta sovint facilita que la conversa flueixi: «Què t’ha agradat de mates?», «Has après alguna cosa nova?», «Has ajudat algú?», «Si necessites que parlem de qualsevol cosa, m’ho dius», etc.
2. Fomentar l’autonomia. Acompanya en l’organització, però evita fer el que puguin fer per ells mateixos.
3. Valorar l’esforç i el procés, no només el resultat. Para atenció als petits èxits. L'adaptació és gradual; reconèixer el progrés enforteix la confiança.
4. Potenciar interessos. Acompanya en el procés d’autoconeixement i de descobriment d’àrees d’interès: esports nous, música, pintura, natura, etc.
5. Fomentar espais de relació amb les amistats fora del centre educatiu. Crear i mantenir bones relacions socials és molt rellevant en l’adolescència.
6. Compartir temps de qualitat en família: una partida a un joc de taula, cuinar una cosa que ens agradi, mirar una sèrie, un passeig per la natura, etc.
7. Afavorir el sentiment de pertinença al projecte educatiu. Fes un seguiment de l’adaptació amb el tutor o tutora, participa de les activitats per a les famílies i de l’AFA.
8. Estar atents als canvis en el seu estat d’ànim i en els seus comportaments. Demana orientació professional si detectes senyals que poden estar afectant la seva salut física o emocional.
El suport familiar és un factor clau per afavorir l’adaptació positiva a aquesta nova etapa. La base és el vincle segur: que se sentin tinguts en compte, escoltats, amb disponibilitat de figures adultes de referència que els fan costat i els ofereixen un espai amb límits centrats en el foment de l’autonomia, la protecció i la cura.
És important no perdre de vista que entre l’alumnat de l’últim curs de primària i el que comença el primer curs de secundària només hi ha un estiu. L’adaptació als canvis és gradual i requereix presència, amor, confiança, suport i paciència.
Entendre la transformació que implica aquesta etapa ajuda a mirar l’adolescència no només com un repte que cal afrontar, sinó també com una oportunitat de creixement, aprenentatge i desenvolupament per a tots els membres de la família.