El Consell Assessor de Henka impulsa els reptes de futur del projecte
Henka ha celebrat la tercera reunió del seu Consell Assessor Científic i de Relacions Institucionals, que es reafirma com a espai clau de reflexió estratègica per al futur del projecte. La trobada ha reunit veus expertes de referència en l’àmbit de la salut mental, l’educació, la recerca i la innovació social, reforçant així el compromís compartit amb el benestar emocional dels adolescents.
En aquesta sessió hi han participat institucions com l’Hospital Universitario La Paz, la Sociedad Catalana de Psiquiatría, UNICEF, el Parc Sanitari Sant Boi, l’Instituto Español de Resiliencia, la Universitat de Barcelona, l’Instituto Calasanz de Ciencias de la Educación – Escola Pia, la Fundación Princesa de Girona, la Fundación Alicia Koplowitz, IrsiCaixa, Zurich Seguros, la Z Zurich Foundation i l’Hospital Sant Joan de Déu, entre d’altres. Aquesta pluralitat d’agents evidencia el caràcter col·laboratiu i transversal.
La valoració global del Consell va ser positiva i va servir per confirmar la solidesa d’un model que ha destacat per la seva capacitat d’adaptació, l’acompanyament personalitzat a la comunitat educativa i la implicació de l’equip. Amb aquesta base consolidada, el focus es desplaça ara cap a un nou repte: garantir que Henka arribi més lluny i generi un impacte estructural.
En aquest sentit, els membres del Consell van coincidir que la prioritat és avançar cap a l’escalabilitat i la institucionalització del programa, integrant-lo dins del sistema educatiu i en l’agenda pública. La sostenibilitat a llarg termini passa perquè les administracions assumeixin el projecte com a propi i assegurin el seu finançament, un pas clau per consolidar el canvi més enllà de contextos puntuals.
Un dels missatges centrals de la trobada va ser la necessitat de defensar l’educació socioemocional com un dret dels infants i adolescents. En un context normatiu que ja reconeix aquestes competències però no concreta com desplegar-les, Henka es posiciona com una proposta amb metodologia clara, transferible i orientada a donar resposta real a les necessitats dels centres educatius.
El Consell també va reforçar la importància de la prevenció i la detecció precoç en salut mental juvenil, destacant el seu impacte en la reducció de la pressió assistencial i en la millora del benestar dels joves. Alhora, es va posar de manifest la necessitat de diferenciar entre malestar emocional i problemes de salut mental, i d’oferir eines que fomentin l’autoconeixement i la gestió emocional des de les primeres etapes.
Un dels principals reptes identificats continua sent la connexió amb les famílies, especialment en contextos vulnerables. Es va proposar explorar nous formats més accessibles i propers a la realitat quotidiana, així com desenvolupar recursos que permetin fer arribar la resiliència i el benestar també fora de l’escola.
La reflexió també va apuntar a la necessitat d’ampliar l’abast del programa, tant pel que fa a les etapes educatives com a la formació del professorat. Es va plantejar que intervenir exclusivament a secundària pot ser tard per a determinats processos preventius i que existeix una oportunitat clara per incorporar aquestes competències en etapes més primerenques i en la formació incial del futur professorat.